lunes, 8 de octubre de 2012


COMUNITATS D’APRENENTATGE

a) Lectura del document:

·   Sáez, Cr. (2011). La educación sale del aula. La Vanguardia- 29-Gener-2011. Adreça: http://www.scribd.com/doc/48051071/educacion-expandida

Respondre a les següents preguntes:


1.- Què és l’educació expandida?

Avui dia l’adquisició de coneixement ja no passa exclusivament a l’aula, sinó que pot produir-se en qualsevol lloc i qualsevol moment. I el millor és que l’alumne, consumidor de contingut, ha deixat de tenir un paper d’observador passiu per convertir-se en protagonista actiu: crea, opina, comparteix coneixement, participa, es relaciona en xarxa i a la xarxa. Aquesta nova manera d’entendre l’ensenyament es denomina educació expandida.

El concepte d’educació expandida engloba les noves formes d’educació que incorporen i s’adapten als processos socials que aporta Internet, com la nova cultura digital, que es basa en l’organització en xarxa, el treball en equip, el copyleft – llicencies que permeten que qualsevol usuari utilitzi, modifiqui i redistribueixi un treball, sempre que mantingui aquestes mateixes condicions d’utilització i difusió.
Podem aprendre amb altres professor que no tenen perquè estar davant de nosaltres i poden ser altres persones que, per el plaer de compartir coneixement, t’ensenyen el que saben i podem aprendre amb altres materials que no tenen perquè ser llibres de text. Aquesta expansió del aprenentatge està provocant profunds interrogants i desafiaments en el sistema educatiu tradicional.


2.- Quin haurà de ser en un futur el paper del docent?

Els educadors hauran de tenir un paper de mediació entre els coneixements i l’alumnat, ajudar als estudiants a formular les preguntes adequades, més que a intentar resoldre quines són les respostes correctes. Els professors i les escoles seguiran sent essencials, simplement tindran que reformular els valors que venim heretant des de fa 4000 anys. Els professors ja no podran controlar el coneixement que adquireixen els nens, però els hi hauran de donar eines per que puguin obtenir i analitzar informació de forma intel·ligent, per així convertir-se en millors alumnes i membres de la comunitat.

3.- Què es proposa que es faci l’aula
A l’aula, els ensenyaran a treballar en equip, a entendre a l’altre, a comprendre què els hi passa a ells mateixos i a resoldre conflictes, Hauran de donar-los-hi eines per que es formin com a persones, com a individus més solidaris, cooperadors, responsables, autònoms i, sobre tot, feliços.

b) Lectura del documents:

·         Secretaria de polítiques educatives (2010). El projecte de comunitats
d’aprenentatge a Catalunya. Generalitat de Catalunya: Departament
d’Ensenyament

·         Coll, C. (2010). Enseñar y aprender en el mundo actual: desafios y encruzijadas. Pensamiento Iberoamericano, 7, 47-66.


1.- Explica breument què són les comunitats d’aprenentatge, els seus objectius i metodologies, i quin és el paper que poden jugar en les possibilitat de canviar l’organització i el funcionament dels sistemes educatius.

És un projecte de transformació de centres educatius que es basa en l’aprenentatge dialògic (metodologia que es basa en una concepció comunicativa de les ciències socials abarcant nombroses disciplines) i la participació de la comunitat per aconseguir un doble objectiu: l’èxit educatiu de tot l’alumnat i la millora convivència en els centres educatius, que això comporta aconseguir els següents objectius:

- Aconseguir l’èxit de resultats per a tothom.
- Prevenció dialògica dels conflictes.
- Participació, corresponsabilització i implicació de tota la comunitat.
- Impulsar l’excel·lència i equitat.
- Potenciar el diàleg igualitari entre tots els agents educatius com a valor de millora educativa.
- El centre educatiu estigui obert al territori.

La transformació fa passes decisives cap aquests objectius aplicant les teories i actuacions que la comunitat científica internacional ha demostrat que són les més efectives per aconseguir-ho. Es distingeix per un esforç comú de tota la comunitat per assolir la igualtat educativa de totes les noies i nois, partint del convenciment que totes i tots tenen dret a la millor educació i tenen capacitats per aconseguir-la. Els seus principals inclusius es basen en la superació de la visió de la igualtat com a homogeneïtzadora, així com de la diversitat que no té en compte la igualtat. Les comunitats d’aprenentatge busquen la superació de les desigualtats socials i educatives des de la transformació del centre i del context social, en lloc d’adaptar l’ensenyament a aquells grups culturals marginats o amb risc d’exclusió social.



2.- Per què el CEIP l’Amistat de Figueres i l’escola Dr. Alberich i Casas       de Reus es consideren comunitats d’aprenentatge?

CEIP l’Amistat de Figueres:

La Comunitat d'Aprenentatge és un projecte educatiu de transformació de l'entorn per poder aconseguir l'èxit escolar de tots els alumnes.
Diem que és un projecte de transformació, perquè amb la participació dels membres de l'entorn, famílies, voluntaris, associacions culturals, esportives, etc. podem CREAR un nou entorn afavoridor d'aprenentatge per a totes les persones que ho desitgin i, a l'hora, un clima de solidaritat i convivència.


Escola Dr. Alberich i Casas de Reus:

Les Comunitats d'aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d'un centre educatiu i del seu entorn per aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l'aprenentatge dialògic,mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais.
Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d'Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa, familiars, professorat, voluntaris, etc. 
Les persones treballen en pla d'igualtat amb un objectiu compartit: l'aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.




lunes, 1 de octubre de 2012


LES NOVES TECNOLOGIES



1. Lectura de l’ article (individual):

Collera, V. (2012). El futuro de la lectura. EL País. Babelia. 15.9.2012 (pàgs. 10-11)

Primer llegir l’article en format digital:

cultura.elpais.com/.../1347445405_451371..., després imprimir i tornar-lo a llegir en format paper.

- Quina d’aquestes dues lectures consideres que ha estat més aprofundida?   Quins continguts destacaries?

Considero que la lectura que ha estat més aprofundida ha set amb format paper, ja que d’aquesta manera he pogut subratllar el que he considerat més important,  apuntar al costat paraules que no entenia i seguir amb més facilitat la lectura. També és una lectura més pausada, i això fa que puguem entendre-la més fàcilment. En canvi, en format digital era difícil seguir la lectura ja que al moment de baixar el full molts cops perdia el punt, no podia apuntar al costat alguna paraula clau, la vista sem cansava amb més facilitat, la lectura era més ràpida i tenia distraccions amb altres pàgines d’Internet, per aquest motiu m’ha costat molt concentrar-me i entendre la lectura.

Continguts de la lectura

- Llegir cada vegada és més tecnològic (wikipedia, red social...).
- Ara lo més important es troba per Internet, els llibres són complementaris.
- Les lectures del futur seran totes digitals. I les llibreries online.
- Internet ens manté distrets, en canvi els llibres fa que estiguem abstractes durant hores.
- Ara prefereixen lectures més senzilles, ja que per Internet és més complicat concentrar-se. 



2.- Què en penseu de la següent afirmació ? Justificar la resposta

Cada vegada esperem més de la tecnologia i menys dels humans. Ens sentim sols, ens fa por la intimitat. Estem connectats constantment. Ens dona la sensació d’estar en companyia sense haver de sotmetre’ns a les exigències de l’amistat, però el cert és que malgrat aquesta por a estar sols, sobretot alimentem relacions que podem controlar, les digitals. …. Hem de tornar a aprendre el valor de la solitud. (Sherry Turkie, 2012- EPS nº 1852- 25-3-2012).

Estic totalment d’acord amb Sherry Turkie. Cada vegada depenem menys de nosaltres mateixos. A la mínima ho exposem tot a la tecnologia, ja que ens resulta més ràpid i fàcil. Per respondre una pregunta complicada podem trobar informació a Internet ràpidament, en canvi abans això era impossible ja que per trobar informació teníem de recórrer als nostres coneixements o buscar informació als llibres, era un procés lent i complex. 
Ens sentim sols, ens passem el dia connectats a Internet (facebook, msn, twiteer,whatsap...) no apreciem la soledat, des de que hi ha tecnologia és pràcticament impossible desconnectar un segon del món. Alimentem les amistats assentats en una cadira parlant per l’ordinador, ja no fa falta ni sortir el carrer, amb les noves tecnologies podem jugar i parlar cada un a casa seva sense necessitat d’estar junts.
Penso que la tecnologia és un procés bo, però comença a ser excessiu. S’ha de saber quan i perquè utilitzar la tecnologia no abusar d’ella. Abans els nens i nenes sortien a jugar al carrer, sigui el que sigui s’ho passaven bé, i  consideraven els seus amics els nens amb els que jugaven. Avui en dia aquest valor d’amistat s’està perdent, ja que la pots mantenir fàcilment per Internet. Trobo trist que els nens i nenes d’avui en dia es conformin quedant-se a casa jugant a l’ordinador. 

3.- Lectura dels articles:

Ortí, A. (2012). Cómo internet cambia nuestro cerebro. La Vanguardia- ES- 25-5-2012.
Rius, M. (2012). Mi otro yo de las redes sociales. La Vanguardia. Es / 22-6-2012.
Verdú, D. (2012). El fin de la cultura de los objetos. El País, 16-9-2012, pàgs. 34-35.

a) Com creus que Internet està afectant (positiva i negativa) la teva vida i la dels altres?
El debat de si les noves tecnologies afecten negativament el cervell no te fi, ja que no esta comprovat de forma científica.
Aquest abús de les noves tecnologies està creant una societat accelerada, on aquesta velocitat s’està traslladant a molt àmbits de les nostres vides. També es troba els seus afectes a capacitats sensorials com és la parla, actualment es parla més ràpid ( 150 paraules per minut) i la capacitat d’escolta es menor.
Cada cervell s’ha d’adaptar a una nova forma de captar informació, ja que les noves tecnologies ens ajuda a manejar molta informació però no a tractar-la de la forma més adequada i evita el pensament crític.
Les TIC ens ajuda esta informats a tot moment, poden consultar a través de la memòria externa (google.com) qualsevol informació que necessitem. També ens permet tenir vida social però no amb accés, perquè sinó afecta a les habilitats socials individuals de cada persona.

b) Creus que Internet afavoreix la cultura de la còpia?
Internet és una eina que dona molts recursos, però una de les coses més importants que dona és informació de tot tipus per aquesta raó fomenta la cultura de la còpia.
En un clic pots trobar aquesta informació per tant és mes fàcil i ràpid copiar aquesta informació tal qual ens diu Internet i no haver d’invertir temps ens seleccionar i elaborar un resum sobre l’informacio tractada.

c) Quins continguts destacaries. Fer-ho de forma sintètica.
- Una societat accelerada
- Les TIC no deixa espai al pensament crític
- Google: La nova memòria externa
- Les TIC donen més coses, però menys importants
- Moltes hores connectat perds habilitats socials

d)  Com creus que aquests factors socials i culturals poden modificar la manera d’ensenyar i d’aprendre?
 El ritme accelerat que provoca les TIC pot afectar tant positivament com negativament. Hi haurà alumnes que els anirà be aquesta rapidesa, ja que no tenen problemes per assolir els objectius, en canvi a d’altres alumnes no els anirà be perquè hi haurà un ritme massa accelerat i no progressaran de forma correcte, sense assolir els coneixements bàsics i necessaris per a seguir endavant.
Aquesta dificultat per concentrar-se que provoca les TIC fa que hi hagi alumnes dispersos, per tant el professor haurà de programar les sessions per tal de evitar que l’alumnat es dispersi i pugui progressar en el seu aprenentatge.
En general les TIC aporten coses positives com coses negatives però el més important es saber-ho utilitzar de forma adequada per tant aquestes tecnologies poden canviar la manera de donar classes d’una manera inesperada.