lunes, 19 de noviembre de 2012


TIPUS DE MALTRACTAMENTS









MALTRACTAMENT FÍSIC
Maltractament físic: “Qualsevol acció no accidental per part dels pares/tutors/guardadors que provoquen dany físic sever o malaltia en el nen o el situï en greu risc de patir-ho”.

Síndrome de Munchaüsen: Els pares volen que els seus fills tinguin malalties, que estiguin ingressats.

Submissió químico-famaceutica: Infant sotmès a qualsevol tipus de drogues. Pot ser provocat pel síndrome de munchaüsen.

Violència domèstica: Relacions.

Mutilació genital femenina: Moltes nenes moren desengrades.

No seguir pautes mèdiques amb infants amb necessitats especials: Desatendre de forma reiterada nens que necessiten cuidados reiterats.








NEGLIGÈNCIA I ABANDONAMENT
Negligència: Deixar de desatendre temporal o permanentment les necessitats físiques :
                                        -     Cognitives del nen/a
-       Alimentació
-       Vestit
-       Higiene

Abandonament : No hi ha contacte /interacció de manera estable.

Maltractament prenatal: Prendre drogues durant l’embaràs, el nen neix amb problemes, anormalitats.
Retard no orgànic del creixement: Quan estan a l’hospital augmenta el pes, però a casa disminueix. Desatenció que afecta el desenvolupament del nen/a.

Absentisme escolar: Absències reiterades, cròniques...

Atribucions de rol no adequades: Fer-se càrrec de tasques no adequades per la seva edat.



MALTRACTAMENT PSICOLÒGIC I/O EMOCIONAL
Maltractament emocional: Falta persistent d’atenció emocional als nens.

Abandonament emocional: “Falta persistent de resposta als senyals, expressions emocionals i conductes de proximitat e interacció iniciades pel nen, i falta d’iniciativa d’interacció i contacte per part d’un figura adulta estable.”

Corrupció : Reforçar conductes antisocial, violència.

Síndrome Alienació Parental: Utilitzar el nen/a per parlar malament de l’altre progenitor (quan hi ha separació).


   
     Abús Sexual
Intrafamiliar / Extrafamiliar (incest) : Nen o adolescent per satisfer les necessitats d’un adult.

Pornografia infantil - Inducció a la prostitució - Explotació sexual: Per obtenir benefici econòmic utilitzar el nen per gravar.

Maltractament Institucional
Maltractament Institucional: “Legislació, procediment, actuació o omissió d’actuació procedent dels poders  públics, o bé derivada de l’actuació individual del professional, relacionada directa i/o indirectament amb el món de l’infant, que pot generar situacions, per acció i/o omissió, que impedeixin el millor desenvolupament dels infants i dels joves.”




lunes, 5 de noviembre de 2012



TEMA 2


2.4 LES COMPETÈNCIES PARENTALS

Objectius

Conèixer les característiques dels contextos de desenvolupament apropiats en les relacions familiars
Ubicar els maltractes com a resultat de la incompetència parental
Conceptualitzar la resiliència
Relacionar els trastorns del desenvolupament i els trastorns de conducta amb la manca de bons tractes en l’àmbit familiar”

Procediment

1. Lectura del text: Conferencia del Dr. Jorge Barudy
“LOS BUENOS TRATOS Y LA RESILIENCIA INFANTIL EN LA PREVENCIÓN DE LOS TRASTORNOS DEL COMPORTAMENTO”

2. Respondre a les següents preguntes:

1) En què es basa el model dels bons tractes?
Aquest model es basa en garantir la prioritat i salut a tots els nens, nenes i adolescents. Aplicant els drets fonamentals d’aquests. Per exemple: s’han de satisfer les seves necessitats per desenvolupar-se correctament.
Per aconseguir aquest bon tracte insisteixen en la responsabilitat de cada adult, de cada comunitat i de cada estat. Ja que aquests bons tractes no només correspon a lo què els pares són capaços d’oferir, també són els resultats dels recursos que una comunitat posa en el seu servei per garantir la satisfacció de les necessitats infantils i el respecte dels seus drets, així com promoure,recolzar i rehabilitar funcions parentals.
Moltes investigacions científiques afirmen que durant la infància (sobretot abans dels 3 anys) els bons tractes és un dels principals factors per promoure una infància i una adolescència sana, així com una vida adulta constructiva.
Per tan cal insistir en els adults i ha la comunitat perquè cada nen/a tingui bons tractes ja que això el caracteritza com a persona.

2) Què és la resiliència?
Manciaux, Vanistendael, Lecomte y Cyrulnik (2003): “ La resiliència és la capacitat d’una persona o d’un grup per desenvolupar-se bé, per seguir projectant en el futur a pesar dels esdeveniments desestabilitzadors, de condicions de vida difícils i de traumes de vegades greus”.
És a dir: Tenen capacitat per afrontar adversitats (nens maltractats sobreviuen a tot això i es desenvolupen adequadament). 
Els pares tenen un paper fonamental “parentalitat competent i resilient”; capacitat de les mares i dels pares, per assegurar no només la cura dels seus fills, sinó també ajudar-los a fer-li front als successos dolorosos que els toca viure. Per això és important insistir en la presencia dels adults significatius que poden influir positivament en el desenvolupament dels seus fills (Ja siguin els seus pares, tutors, professors, etc.)

3) Què són les competències parentals?
Les competències parentals fa referència a les  capacitats pràctiques que tenen els pares per cuidar, protegir i educar els seus fills, assegurant un desenvolupament suficientment sà. Les competències parentals formen part de lo què en diem parentalitat social (diferent a la parentalitat biològica). La majoria dels pares tenen la capacitat per donar vida(parentalitat biològica), però en canvi no tenen competències parentals (parentalitat social). Si els pares no compleixen les necessitats dels nens, aquests tenen de ser adoptats per algú capaç de complir-les, tot i que és recomanable què la família adoptiva continuï tenint contacte amb la família biològica.
És a dir, és necessari que els pares tinguin parentalitat biològica i social, ja que no només es basa en donar la vida, sinó que també és necessari satisfer les múltiples necessitats dels seus fills (alimentació, cures corporals, protecció, necessitats cognitives, emocionals, socioculturals, etc.) a més a més cal que els pares tinguin la capacitat d’adaptar-se a les diferents necessitats del seu fill/a.

4) Descriu les estratègies psicoeducatives proposades per a prevenir els maltractes

  • Oferir vincles afectius segurs, fiables i continus almenys amb un adult significatiu, preferentment de la seva família.
  • Facilitar la presa de consciència i la simbolització de la realitat familiar i social per molt dura que sigui.
  • Brindar el suport social (comunicació afectiva).
  • Facilitar la participació dels nens, joves, pares i professionals en els processos destinats a obtenir una millora en la distribució dels bens i riqueses, així com les dinàmiques socials per obtenir més justícia i assegurar un bon tracte. També participar en la defensa del planeta i la seva ecologia.
  • Promoure i participar en processos educatius que potencien el respecte dels drets de totes les persones, especialment de la infància, així com el respecte per la naturalesa.
  • Participar i promoure la participació dels nens/es i joves en activitats on els permeti accedir a una visió transcendent dels humans, com un compromís social, religiós o polític per aconseguir una societat més justa, solidaria i sense violència.
  • Afavorir les experiències que promouen l’alegria i l’humor.
  • Afavorir el desenvolupament de la creativitat i l’art.

5) Quines són les capacitats parentals fonamentals de la parentalitat?
L’origen de les capacitats parentals està determinat per factors biològics i hereditaris, no obstant, són modelats per experiències i influenciats per la cultura i els contextos socials.


  1. Capacitat d’apegar-se als seus fills: Recursos emotius, cognitius i conductuals que les mares i els pares posseeixen per apegar-se als seus fills. Les diferents investigacions sobre l’apego, mostren que els recents nascuts posseeixen una capacitat innata per apegar-se. D’aquesta capacitat depèn la seva supervivència. Per altre part, les capacitats dels adults per apegar-se depèn no només dels seus potencials biològics, sinó de les seves pròpies experiències d’apego i la seva història de vida.  
  2. La empatia: Capacitat de percebre les vivències internes dels seus fills a través de la comprensió de les seves manifestacions emocionals i gestuals a través de les qual manifesten les seves necessitats.
  3. Els models de criança: Saber respondre a les demandes del seu fill, així com protegir-lo i educar-los. Els dèficits en els models de criança, són indicadors d’incompetència parental i casi sempre estan vinculats a experiències de maltractes intrafamiliars en la infància dels pares.
  4. La capacitat de participar en xarxes socials i d’utilitzar els recursos comunitaris: Capacitat de demanar, aportar i rebre ajuda de les seves xarxes familiars i socials, incloent les xarxes institucionals i professionals que tenen com a obligació promoure la salut i el benestar dels infants.


FAMÍLIES MONOPARENTALS

Introducció
}  S'entén per família monoparental aquella que està formada per un o més fills menors de vint-i-un anys, o de vint-i-sis si estudien, que conviuen amb una sola persona i en depenen econòmicament.

Objectius
}  Estudiar el tipus de famílies monoparentals que existeixen.
}  Observar les característiques del nen i la seva adaptació.
}  Avaluar els diferents factors de risc que es poden presentar per als nens el divorci.
}  Analitzar els diferents papers en els processos familiars monoparentals.
}  Conèixer les orientacions i recursos per tal d’intervenir en aquestes famílies.

Estructura
}  Desenvolupament (estudis).
}  Adaptació al divorci (perspectiva evolutiva, perspectiva sistemàtica i perspectiva ecològica).
}  Conclusions

Desenvolupament
Causes
}  Incorporació de la dona al món laboral.
}  La societat accepta més el divorci.
Riscs que corren els fills de pares separats
}  Major risc de desenvolupar problemes psicològics, de conducta, socials i acadèmics.
}  Síndromes externs.
}  Menor consecució  acadèmica i econòmica.
Com afrontar el divorci dels pares
}  Comprendre el perquè de la ruptura matrimonial.
}  Comunicació adequada.
}  Pensament positiu.
}  Afrontament actiu no evitar-ho.



Els fills adolescents de pares separats pateixen més depressions.

  Encanvi, altres més positius, busquen recolzament en les seves amistats, buscant un feedback positiu.