TEMA 2

2.4 LES COMPETÈNCIES PARENTALS

Objectius

• Conèixer les característiques dels contextos de desenvolupament apropiats en les relacions familiars

• Ubicar els maltractes com a resultat de la incompetència parental

• Conceptualitzar la resiliència

• Relacionar els trastorns del desenvolupament i els trastorns de conducta amb la manca de bons tractes en l’àmbit familiar”

Procediment

1. Lectura del text: Conferencia del Dr. Jorge Barudy

“LOS BUENOS TRATOS Y LA RESILIENCIA INFANTIL EN LA PREVENCIÓN DE LOS TRASTORNOS DEL COMPORTAMENTO”

2. Respondre a les següents preguntes:

1) En què es basa el model dels bons tractes?

Aquest model es basa en garantir la prioritat i salut a tots els nens, nenes i adolescents. Aplicant els drets fonamentals d’aquests. Per exemple: s’han de satisfer les seves necessitats per desenvolupar-se correctament.

Per aconseguir aquest bon tracte insisteixen en la responsabilitat de cada adult, de cada comunitat i de cada estat. Ja que aquests bons tractes no només correspon a lo què els pares són capaços d’oferir, també són els resultats dels recursos que una comunitat posa en el seu servei per garantir la satisfacció de les necessitats infantils i el respecte dels seus drets, així com promoure,recolzar i rehabilitar funcions parentals.

Moltes investigacions científiques afirmen que durant la infància (sobretot abans dels 3 anys) els bons tractes és un dels principals factors per promoure una infància i una adolescència sana, així com una vida adulta constructiva.

Per tan cal insistir en els adults i ha la comunitat perquè cada nen/a tingui bons tractes ja que això el caracteritza com a persona.

2) Què és la resiliència?

Manciaux, Vanistendael, Lecomte y Cyrulnik (2003): “ La resiliència és la capacitat d’una persona o d’un grup per desenvolupar-se bé, per seguir projectant en el futur a pesar dels esdeveniments desestabilitzadors, de condicions de vida difícils i de traumes de vegades greus”.

És a dir: Tenen capacitat per afrontar adversitats (nens maltractats sobreviuen a tot això i es desenvolupen adequadament). 

Els pares tenen un paper fonamental “parentalitat competent i resilient”; capacitat de les mares i dels pares, per assegurar no només la cura dels seus fills, sinó també ajudar-los a fer-li front als successos dolorosos que els toca viure. Per això és important insistir en la presencia dels adults significatius que poden influir positivament en el desenvolupament dels seus fills (Ja siguin els seus pares, tutors, professors, etc.)

3) Què són les competències parentals?

Les competències parentals fa referència a les  capacitats pràctiques que tenen els pares per cuidar, protegir i educar els seus fills, assegurant un desenvolupament suficientment sà. Les competències parentals formen part de lo què en diem parentalitat social (diferent a la parentalitat biològica). La majoria dels pares tenen la capacitat per donar vida(parentalitat biològica), però en canvi no tenen competències parentals (parentalitat social). Si els pares no compleixen les necessitats dels nens, aquests tenen de ser adoptats per algú capaç de complir-les, tot i que és recomanable què la família adoptiva continuï tenint contacte amb la família biològica.

És a dir, és necessari que els pares tinguin parentalitat biològica i social, ja que no només es basa en donar la vida, sinó que també és necessari satisfer les múltiples necessitats dels seus fills (alimentació, cures corporals, protecció, necessitats cognitives, emocionals, socioculturals, etc.) a més a més cal que els pares tinguin la capacitat d’adaptar-se a les diferents necessitats del seu fill/a.

4) Descriu les estratègies psicoeducatives proposades per a prevenir els maltractes

• Oferir vincles afectius segurs, fiables i continus almenys amb un adult significatiu, preferentment de la seva família.
• Facilitar la presa de consciència i la simbolització de la realitat familiar i social per molt dura que sigui.
• Brindar el suport social (comunicació afectiva).
• Facilitar la participació dels nens, joves, pares i professionals en els processos destinats a obtenir una millora en la distribució dels bens i riqueses, així com les dinàmiques socials per obtenir més justícia i assegurar un bon tracte. També participar en la defensa del planeta i la seva ecologia.
• Promoure i participar en processos educatius que potencien el respecte dels drets de totes les persones, especialment de la infància, així com el respecte per la naturalesa.
• Participar i promoure la participació dels nens/es i joves en activitats on els permeti accedir a una visió transcendent dels humans, com un compromís social, religiós o polític per aconseguir una societat més justa, solidaria i sense violència.
• Afavorir les experiències que promouen l’alegria i l’humor.
• Afavorir el desenvolupament de la creativitat i l’art.

5) Quines són les capacitats parentals fonamentals de la parentalitat?

L’origen de les capacitats parentals està determinat per factors biològics i hereditaris, no obstant, són modelats per experiències i influenciats per la cultura i els contextos socials.

1. Capacitat d’apegar-se als seus fills: Recursos emotius, cognitius i conductuals que les mares i els pares posseeixen per apegar-se als seus fills. Les diferents investigacions sobre l’apego, mostren que els recents nascuts posseeixen una capacitat innata per apegar-se. D’aquesta capacitat depèn la seva supervivència. Per altre part, les capacitats dels adults per apegar-se depèn no només dels seus potencials biològics, sinó de les seves pròpies experiències d’apego i la seva història de vida.  
2. La empatia: Capacitat de percebre les vivències internes dels seus fills a través de la comprensió de les seves manifestacions emocionals i gestuals a través de les qual manifesten les seves necessitats.
3. Els models de criança: Saber respondre a les demandes del seu fill, així com protegir-lo i educar-los. Els dèficits en els models de criança, són indicadors d’incompetència parental i casi sempre estan vinculats a experiències de maltractes intrafamiliars en la infància dels pares.
4. La capacitat de participar en xarxes socials i d’utilitzar els recursos comunitaris: Capacitat de demanar, aportar i rebre ajuda de les seves xarxes familiars i socials, incloent les xarxes institucionals i professionals que tenen com a obligació promoure la salut i el benestar dels infants.